domingo, 6 de mayo de 2007
3 diumenges... i nou Blog
Estreno nou blog... perqué últimament estic vivint coses que vull compartir amb tothom. El títol no podia ser un altre, la meva cançó preferida del meu grup preferit, i alhora una frase que crec que em representa bastant: jo sempre visc la vida "a contracorriente"...
3 diumenges... ja només falten 3 setmanes per les properes eleccions municipals, a les quals concorro com a candidat número 13 per la llista del Partit dels Socialistes a Granollers. M'enorgulleix moltíssim estar en aquest lloc per varies raons... perqué és un privilegi, amb 19 anys, estar a una llista electoral d'un partit de govern a Granollers com és el PSC... (qui m'ho hauria de dir fa 4 anys, quan amb 15 anyets em vaig presentar a la seu del partit, sense conèixer a ningú, desconcertat i avergonyit, amb l'única idea clara de que em volia dedicar a la política) ...perqué entre tots formem un equip de persones excel·lent, que estimem la ciutat i que tenim l'empenta i la iniciativa de seguir treballant per la nostra ciutat... i perqué cada cop que tenim un acte ens coneixem millor i me n'adono de que són tots collonuts, començant pel nostre candidat, l'alcalde Josep Mayoral, i acabant per la persona més "anciana" de la candidatura, l'Anna Maria Palé, que amb 79 anys encara em sorprenen els seus discursos i les seves converses, de les quals sempre n'extreus coses per aprendre. En definitiva, estic vivint dies inoblidables perqué una experiència com aquesta és difícil d'oblidar. Cada acte és millor que l'anterior i cada dia que passa estas més convençut de que el nostre programa és el millor per a governar aquesta ciutat.
Dintre de 3 setmanes les urnes diran... però jo cada cop tinc més clar que a la gent els hi transmetem que aquest és el millor projecte, i que el nostre és el millor candidat, en Mayo.
Per acabar, avui es un dia trist per les persones que, com jo, anhelaven tenir un arc mediterrani socialista, amb Zapatero, Prodi i Royal. La candidata socialista a les presidencials de França no ha pogut superar al candidat conservador Nicolas Sarkozy. Una persona que, per la seva trajectòria política, em fa por el fet de que a partir d'ara porti les regnes d'un pais com França. Barroer, maquiavèlic i extremadament de dretes... això es el que em transmet Sarkozy. En fi, potser em sorprèn i demostra tenir un mínim de tolerància i sensibilitat per governar. Pel bé dels francesos, i també de la resta d'Europa, espero que sigui així...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Òndia tu, no em pensava pas que t'estrenaria els comentaris del teu blog.
Nano, ets un paio increïble. M'has caigut bé i et diré perquè xD No compartim ni idees polítiques, ni gustos musicals coses que sovint són molt importants per mi, però no és fàcil trobar algú de menys de 20 anys decidit a tirar endavant amb el que creu.
Fa un any vaig fer el mateix que tu expliques, vaig tirar pel dret i em vaig ficar a tot allò on volia ficar-me sense conèixer res ni ningú. Ara sóc on sóc gràcies a això... bé, si passes pel meu blog, avui ho explicava.
Tu has tingut la sort d'encaixar exactament en un lloc, inclús ets capaç de definir-te en una sola cançó cosa que no he aconseguit mai. Enhorabona! ;)
Passa pels meus 141 somnis d'estiu quan vulguis... coneixaràs a la flipada que va enganxar el cartell del SEPC a la teva classe.
I el cafè? Quan vulguis. Sempre va bé parlar de tot plegat amb gent diferent. Ara, no t'estranyi que t'escolti més que no parli, m'agrada aprendre i comparar idees.
Una abraçada!
l'alba
PD. I sí, sempre m'enrotllo com una persiana xD
Publicar un comentario