Tercer intent per pujar al tren del mon de la blocosfera. Trobo que és genial poder expressar les teves opinions i compartir-les amb tota la gent a la xarxa, tot i així, el temps i, per què no dir-ho, les poques ganes d'escribir que un té quan arriba a casa, fa que desisteixi per complet de posar-me a redactar tot allò que durant el dia el meu cap ha estat bullint sobre molts temes. Però he decidit posar-m'hi i activar el blog.
Per tornar, podria parlar de moltes coses que durant setmanes porto reflexionant (el desafecte a Espanya del qual parla el president Montilla, l'agressió del tren, i mil debats que sorgeixen de l'actualitat més candent) però és obligat reflexionar sobre la topada del Rei i Zapatero amb Chávez. Avui he llegit a algun lloc que la imatge del monarca sortia molt reforçada de la cimera Iberoamericana. No ho entenc... va perdre totalment els papers i va fer un comentari, al meu parer, fora de lloc i molt impropi d'una persona reconeguda per mantenir les formes i ser diplomàtic allà on va. Tot i així, l'actitud i l'impertinència de Chávez era per perdre els papers. Aprofito per dir que em preocupa realment la direcció que està prenent Veneçuela en mans d'aquest predicador del socialismo del siglo XXI. Jo sóc socialista i no entenc el mateix socialisme que ell. Tornant al tema del Rei Joan Carles, malgrat que trobi la seva actitud poc correcta en les formes, m'alegra que, per un cop des que tinc consciència política, el monarca s'hagi desmarcat d'aquesta posició simbòlica que el caracteritza i hagi mostrat una actitud (encara que d'una manera que no trobo correcta) contrària a l'allau de crítiques que els líders iberoamericans van vertir sobre els empresaris espanyols, encetant un debat que es remunta al colonialisme espanyol de fa segles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario